Independència (el negatiu). Segona part

Seguim ferint sensibilitats.

Ens prenen per babaus. Avesats com estem a promeses electorals que mai es compleixen, som gent fàcil de convèncer: -Hola, bon dia. Estic venent aquest miraculós beuratge que proporciona l’eterna joventut i et fa invisible. Ah molt bé, deixi’m dues caixes si us plau. -Perfecte, dues caixes. No serà pas votant d’ Esquerra Republicana, vostè?

Som gent pacífica. De tarannà dialogant i obert al pacte, anem de bona fe per la vida i ho paguem car. Cridem molt, però després el seny venç la rauxa i rebem hòsties per tots els costats. Lluny queda l’esperit indomable del guerrer de Remences i Miquelets. A dia d’avui, ens conformem si no acabem una manifestació al servei d’urgències del Vall d’Hebron.

Tenim l’agenda atapeïda. -Escolta Manel, que t’agradaria venir a veure el meu piset? Després podríem fornicar fins a altes hores de la matinada. -Uiiii, ho sento molt Cristina… però ja he quedat per fer unes pancartes de l’ANC. Dissabte vaig a unes jornades informatives  i aviat se’ns tiren a sobre els preparatius per a la Diada. Què tal allà pels volts del 2024?

Ens entretenim amb ximpleries. Com per exemple tramitar un DNI català sense validesa o enganxar el distintiu del CAT a la matrícula del cotxe. També organitzem espectacles a l’engròs i som el Cirque du Solei dels moviments sobiranistes europeus. Amb tanta pèrdua de temps inútil, no és d’estranyar que cap de nosaltres hagi estat envestit encara premi Nobel.

Incertesa política. -Des dels quinze anys que he militat al MDT, a  Maulets, a la PUA  i a les CUP. Entens ara Marta per què no m’he casat encara? -Ho entenc perfectament Guillem, amb tanta inestabilitat a les teves espatlles no hi ha cap dona que t’aguanti. Aviat en faràs quaranta i un alumne de la ESO dóna més sensació de seguretat que tu.

Ens creiem el centre de l’Univers. Contràriament al que Galileu Galilei i Nicolau Copèrnic divulgaren, alguns astrofísics afirmen que el Cosmos sencer gira al voltant de Catalunya i que deu el seu origen al pet d’un català. “El Big Bang va ser conseqüència d’un plat de seques amb botifarra”, asseguren els defensors d’aquesta nova teoria.

Molt abans de qualsevol conquesta Almogàver per la Mediterrània, va haver-hi un altre tipus d’expansió.

Independència (El negatiu). Primera part.

Benvolguts lectors, ha arribat el moment de tocar la fibra sensible. Avui parlarem de tot allò que comporta ser i sentir-se bon català.

Vivim sota pressió. Catalunya té una història mil·lenària i ens veiem obligats a memoritzar noms i dades com si fóssim enciclopèdies. I això amb l’afegit que sempre hi haurà algun malnat disposat a deixar-nos en evidència a la primera ocasió que es presenti: -… i escolta Josep Lluís, n’estàs segur de que Ramon Berenguer III era porter del Sabadell?

Som rebels per naturalesa. A la feina, a casa o a l’escola, mostrem sempre la nostra disconformitat davant les injustícies: -Joaquim, fillet, per què no t’apropes un moment al forn de la cantonada i compres una barra de pa? Té, un bitllet de cent euros i queda’t el canvi. -No em dóna la gana. Explotadora!!

Patim fortes crisis d’identitat. Pot arrelar el sentiment independentista si un és seguidor de l’Espanyol o s’ha apuntat a un curs per aprendre a ballar sevillanes? Som persones amb trastorn bipolar, que en comptes de mítings i manifestacions, el que acostumem a omplir és la consulta del psicoanalista.

Els moments d’exaltació patriòtica són un nyap. A excepció de dies puntuals on deixem anar els nostres instints més primitius, no tenim gaires oportunitats per a festejar res. Només podem aspirar a ser campions mundials d’esports minoritaris o guanyar del torneig de botifarra al casal del poble.

Parlem de manera estranya. Fem front comú davant dels atacs a la llengua, però quan enraonem entre nosaltres ho fem destrossant l’idioma i seguint sempre la mateixa cantarella sil·làbica: Has, has-vist, has-vist-al-Ma-ri-à? -Fa, fa-molt, fa-molt-que-no-en-sé-res. Deu, deu-es, deu-es-tar-es-tu-diant.

A vegades estem una mica fora de lloc. -Estic destrossat. Vinc del funeral del meu pare, he xafat el cotxe nou de trinca i m’han diagnosticat una arítmia de cavall. -No et queixis noi, Catalunya pateix l’espoli fiscal, Espanya ens roba i a sobre ens nega el dret a decidir.

Reconeguem-ho; podem arribar a ser insuportables.