Mudances

Això d’embarcar-se en una mudança, està molt bé perquè:

Un aprèn a ser organitzat. Per encabir dins del cotxe un sofà de dues places, la taula del menjador i el llit de matrimoni, s’ha de tenir molt clar el concepte de l’espai. I és aquí on seran fonamentals els teus coneixements del tetris. Les hores perdudes davant de l’ordinador, es veuran finalment recompensades.

Un aprèn a a malfiar-se de tothom. Un trasllat comporta sempre enrenou al voltant de l’edifici on es produeix; tota l’escala n’està al corrent. Ves en compte al deixar les pertinences soles al carrer mentre puges a per altres, doncs sempre hi haurà un veí espavilat, atent a la mínima distracció per afanar-te el televisor.

Un acumula coses inútils. Un canvi de residència comporta carregar amunt i avall tot un seguit d’andròmines del tot innecessàries. -Ja em perdonaràs Joan Miquel, però no sé perquè vols aquest piano de cola si no saps ni tocar la flauta. -Tots serveix per alguna cosa. Va, no et queixis tant i ajuda’m a pujar-lo fins la setena planta. Que això pesa un colló!

Un llença coses que no tenen preu. I perquè aquesta tria sigui el més acurada possible, es recomana fer-la tu mateix. -No sabràs per casualitat, princesa, on són les joies que em va deixar d’herència la meva iaia?  No voldria perdre-les perquè valen una fortuna. -Crec haver-les guardat en una capseta, que no he vist des de… errr… l’anterior canvi de pis…

Un recupera coses que creu no tenir. Obrint caixes i remenant calaixos, recuperem relíquies del passat que creiem del tot desaparegudes. -Lluís, a que no saps que ha aparegut dins d’un bagul? -Ni idea. Però segur que no supera el cadàver putrefacte que hi havia amagat a dalt de les golfes. Ara ja sabem on s’havia ficat el tio Asensi durant tots aquests mesos.

Un busca coses que ja no té. Un cop engegada la muda, tot és un anar i venir descontrolat de trastos, mobles i paquets. I enmig de l’embolic de mals endreços que això genera, és fàcil despistar-se i oblidar-se pel camí algun objecte valuós, que tard o d’hora segur que estranyarem.

Una escena característica en qualsevol mudança.

 

Genèrics culpables

Existeixen una sèrie de recursos sintàctics, destinats a inculpar a un fenomen comú generalitzat, com pot ser per exemple la nostra manca de previsió o deixadesa. Us en classifico sis:

Canvi d’horari. Hi ha dos dies a l’any fets a mida per les persones impuntuals i ho aprofiten per actuar amb total impunitat. -Escolta, tu! Què no havíem quedat a les cinc a la plaça? Em tens dues hores aquí plantada, plovent i amb un fred del dimoni. I a sobre, ni et disculpes!! -Dona, és que avui és Santes Penques…

El trànsit. Genèric culpable bastant estès dins del món laboral i que resulta ser la coartada perfecte per arribar amb demora al lloc de treball. -Altre cop arribes tard, Martí!! -Ho sento senyor Ballvé. Ja sé que és divendres i gairebé l’hora de plegar. Però és que dilluns al matí la Ronda de dalt estava impracticable.

El temps. Abans d’embarcar-te en res que no sigui quedar-te a casa, cal consultar al nostre meteoròleg preferit per saber quin clima trobarem a l’exterior. -Com és que portes un trineu a la motxilla, Arnau? Què no saps que som en ple mes d’Agost i anem de vacances a Sevilla? -Nevarà. Ho ha dit en Tomàs Molina.

Futbol. Procediment aplicable quan no es sap gaire bé què contestar. -Convido als meus amics a bord del meu iot de luxe, els hi pago una mariscada i sortejo un viatge a Les Canàries. Com és que no ha vingut ningú doncs a la meva festa d’aniversari? Tan malament us caic? -Emmm…és que hi ha futbol.

Internet. Ja pot ser una animalada inversemblant allò que proclamem als quatre vents, que acompanyada de les paraules màgiques, la nostra petita mentida anirà a missa i ningú gosarà contradir-la. -Les sargantanes tenen la titola petita. Ho he llegit a internet!

La gent. Grup indeterminat de persones, de les qual per art de màgia ens en mantenim al marge, i que més aviat acostumen a molestar. -És que té nassos la gent; a la que cauen quatre gotes de merda, tothom es  posa d’acord en agafar el cotxe. I vinga cues!!

La gent és la polla.