Cinema apocalíptic

Quinta entrega de la sèrie cinematogràfica. El cinema apocalíptic és aquell que tracta sobre fenòmens catastròfics. I no estic parlant de que se’t cremin les croquetes, precisament.

Toca córrer. Les causes del desastre acostumen a ser d’origen natural i de caràcter imminent. Són provocades per l’arribada en poques hores d’un meteorit devastador, una nova edat de gel sobtada, o l’aparició inexplicable d’un dinosaure del Juràssic. Molta ciència predictiva, però les desgràcies ens agafen sempre en pilotes.

Caos a les carreteres. Malgrat que les autoritats recomanen tranquil·litat a la població, l’èxode de les ciutats es produeix de manera salvatge i desordenada. De res serveixen les normes de circulació quan hi ha histèrics que t’avancen saltant pel sostre de l’automòbil, però almenys les concessionàries tenen la decència d’aixecar les barreres dels peatges,

El cementiri és ple d’herois. Hi ha inconscients obstinats a posar a prova la seva duresa i afrontar sols el perill. Igual es pensen que rebran aplaudiments o els hi farem un monument, però després vindran les ploradisses per no haver fugit cames ajudeu-me, quan encara hi eren a temps. Cal no ajuntar-s’hi o es pot prendre mal de veritat.

Els EUA s’emporten la pitjor part. Més enllà del cataclisme immediat que pronostiquen aquests tipus de pel·lícules, més de tres quartes parts de la població mundial estem exemptes de qualsevol risc. A Catalunya, per exemple, no cal viure escenes de pànic. Podem jeure al sofà i veure còmodament  com un megatornado devasta l’estat de Minnesota sencer.

Tocar de peus a terra.  S’ha de ser molt ingenu per creure que la humanitat està preparada per a impedir segons quina calamitat li caigui al damunt. Tot està dat i beneït quan la força del sinistre ens supera i és lleig donar falses esperances.  Davant d’una hecatombe termonuclear, no en sortiran vives ni les formigues.

Seguretat nacional dubtosa. Els encarregats de salvar el planeta acostumen a ser ciutadans senzills, però que els hi resulta estranyament fàcil colar-se dins de perímetres policials  i zones controlades per l’exèrcit. I malgrat el seu passat taxista o d’obrers de la construcció, aviat deixen en evidència a científics qualificats i alts càrrecs militars.

Un especialista en aturar impactes de cometes fent la seva feina.
Un especialista en aturar impactes de cometes.

 

Biblioteques

Us comento avui sis coses que la gent acostuma fer dins d’una biblioteca municipal.

Portar-hi criatures. I quan més malcriades i ploraneres siguin, millor. Salten, corren i xisclen el que volen, sense que cap responsable del centre els hi cridi l’atenció.  També els hi permeten fer soroll amb tota mena d’aparells electrònics, i aviat converteixen el temple del saber en un xiquiparc estrepitós.

Ampliar la nostra col·lecció. Els avisos de cortesia només serveixen per intimidar al personal. Ningú et posarà en busca i captura per ometre la devolució d’un préstec. Prou feina tenen els Mossos d’esquadra perseguint als lladres de coure, com per dedicar-se a buscar llibres “extraviats”.

Esperar una eternitat. Hi ha persones que prefereixen tardar mesos per a poder gaudir de franc de la darrera novetat literària, en comptes d’adquirir-lo immediatament a la botiga. La cua de reserves en aquests casos és tan llarga, que és fàcil morir-se abans. Ser lector compulsiu i garrepa al mateix temps, comporta un risc molt elevat.

Col·lapsar els ordinadors. Es disposa d’un servei  de connexió gratuïta a internet, ideat per a convertir l’aula d’estudis en un bulliciós locutori. El usuaris infesten la xarxa de virus i troyans, mentre que els marrecs xategen al seu aire sense cap mena de control parental. Els sistema de navegació aviat fa fallida i les webs triguen segles en obrir-se.

Tornar-se boig. El catàleg virtual està dissenyat per una ment perversa i maquiavèl·lica. Es necessita ser enginyer tècnic per entendre la classificació dels exemplars. Però si a sobre, afegim que hi ha qui deixa el que agafa on li dóna la gana,  doncs s’entén que la gent acabi desistint de la recerca. La falta d’hàbit en la lectura, comença aquí.

Llegir. Acció inusual practicada únicament pels jubilats que s’apropien dels diaris i els adolescents que fan veure que estudien. En qualsevol cas, cap d’ells és màrtir del silenci, parlen en veu alta, i ja m’agradaria a mi veure com obren la boca davant l’antic i estricte règim bibliotecari.

Xiuxiuejar en època d’exàmens, suposava la immediata expulsió del claustre.