Gimnasos

Us parlo avui sobre un seguit de comportaments que la gent acostuma a fer dins d’aquests recintes esportius:

Oblidar-se coses a la taquilla. I de retruc, s’estimula un atractiu negoci lucratiu de compra/venda d’objectes de segona mà. Roba de marca, el telèfon mòbil o el rellotge; qualsevol pertinença és bona al Mercat d’ocasió del personal de manteniment.

A la piscina. Hi ha qui es creu Michael Phelps i pel contrari qui es pensa que s’està banyant a la banyera de casa seva. Per excés o per defecte, el caos circulatori que provoca nedar incorrectament pel carril que no pertoca, és d’operació tornada de Setmana Santa.

Presumir. A la sala de fitness, els gimnastes comparen musculatura i l’enveja està a l’ordre del dia. Els més narcisistes es contemplen davant d’un mirall mentre corren, aixequen peses o van en bicicleta. L’espill serveix també per guipar el cul de la monitora sense que aquesta se n’adoni.

Aprendre tecnicismes. Més barat que una acadèmia d’idiomes, el cost de la matrícula inclou un curs intensiu on poder perfeccionar el teu nivell d’anglès. No pretenguis tampoc pel mòdic preu de soci assolir un First Level Certificate, però almenys aprendràs el significat dels anglicismes stepping, spinning o fer el capulling.

Higiene personal. A les dutxes, hi ha homes que utilitzen els rentamans per afaitar-se i arrencar-se els pèls del nas. Al vestuari femení és el mateix però amb les funcions pròpies del gènere. Així doncs, hi ha senyores que aprofiten per depilar-se, fer-se la manicura o posar a parir al marit.

Confondre temps verbals. Partint de la base de què no és el mateix estar apuntat a un gimnàs que anar a un gimnàs,  no és difícil d’entendre com sis mesos després d’haver abonat l’alta i pagar religiosament les quotes mensuals, no s’ha rebaixat encara un miserable kilogram.

Abans de formular la inscripció, cal consultar el diccionari.

El perquè d’un blog

Els diferents motius del perquè una persona decideix crear un blog de caràcter personal són:

Polítics. Fart d’anar a manifestacions i veure que res canvia? Ets un jove contestatari i ningú t’escolta? No pateixis; mitjançant el teu propi web podràs rebel·lar-te contra el sistema sense haver de moure un dit ni acabar detingut a comissaria. Com a revolucionari, ni de lluny arribaràs a l’alçada del Che Guevara, però tindràs els pares tranquils.

Creatius. Existeix la necessitat de satisfer un seguit de projectes i inquietuds, que d’altra banda no tindrien mai sortida dins del món cultural subvencionat. Sense corrompre a cap jurat ni rebre ajuda institucional, els artistes emergents no tenim més remei que esprémer de manera incògnita el nostre talent amagat. Un drama.

Científics. Concebuts per complaure un afany de coneixement sense límits, els blogs de divulgació temàtica no deixen de ser simples transcripcions dels apunts de la facultat. De les llacunes existents dins del temari, es pot percebre que l’autor del postulat es va quedar adormit a classe el dia del temari.

Exhibicionisme. Hi ha blocaires que no escatimen recursos alhora d’entrar en webs prohibides i publicar-ne el seu contingut. Ara bé, per no acabar sent un Julian Assange d’estar per casa, cal saber diferenciar entre penjar les preguntes de l’examen de Socials o sòlides evidències de conspiracions internacionals.

Confessions. Gràcies a la cobertura que proporciona l’anonimat, hom pot difondre allò que no gosaria explicar mai a ningú ni en mil vides. Vàlid per a revelar secrets prohibits, perversions extremes i sinistres pensaments. Alerta però en airejar les intimitats de la parella. Recorda que una relació es fonamenta tot moment en buscar motius per barallar-se i t’acabaran enxampant.

Fer amics. Sense cap mena de dubte, la manera idònia de malparlar dels demés i quedar bé al mateix temps. Ja pots escampar als quatre vents les morenes del veí i maleir els ossos del malnat del teu cunyat, que al quedar tot registrat i documentat, seràs per art de gràcia, immediatament perdonat.

N’hi ha que som molt donats a la broma fàcil.