Cinema d’autor

El cinema d’autor o independent és aquell que un no aniria a veure mai per pròpia convicció. També és ideal per veure si estàs l’atur o t’acaba de deixar la parella. Aquests són els requisits de Lynch, Loach i companyia:

L’argument no és per llançar coets. La trama es basa en documentar uns fets o una situació injusta, o per retratar les vivències d’uns personatges marcats per un passat dramàtic. Desgraciats a més no poder, deambulen com fantasmes pel present i aconsegueixen amargar-te la tarda. Per convidar-los a la teva festa d’aniversari, vaja.

El guionista ha de saber del que parla. Per començar no pots fer denúncia social si vius a la Bonanova, cobres una nòmina de dos mil euros i uns pares que t’avalen la hipoteca. Per molta il·lusió que tinguis i per molt que t’esforcis, no te’n sortiràs. Per fer cinema d’autor, s’ha de ser un pringat.

Els possible escenaris són tres. Un suburbi londinenc on el més probable és sortir-ne esquarterat, una ciutat de l’Europa post-comunista amb un elevat índex de suïcidis, o una illa perduda al cul del món en què s’avorreixen fins les tortugues. Segur que a l’oficina de turisme de les zones afectades, estan encantats amb la manera que se’ls promociona.

El públic no ha de ser gaire intel·ligent. Contràriament al que la gent es pensa, si memoritzes els noms de tres o quatre directors ja pots considerar-te un il·lustre en la matèria. Després només caldrà que et deixes caure de tant en tant pels Cinemes Verdi a fer la migdiada i ja podràs fanfarronejar davant les teves amistats bohèmies.

Recorda dur les ulleres de llegir. Importantíssim; el cinema independent s’ha de veure sempre en versió original. Ja pots ser en una llengua morta, en mongòlic o en finès, que d’aprendre idiomes no te n’escapes. I si a sobre hi ha poca sincronització entre subtítols, ja tens l’excusa perfecte per no entendre res de res del que acabes de veure.

Tria bé els acompanyants. -Escolta David, que tens plans per aquest vespre? Fan un cicle de pel·lícules mudes bielorusses que sembla interessant. –Ah, doncs perfecte. Tinc el pare hospitalitzat i el gos se m’acaba de morir de tuberculosi. Així  que l’ambient que em proposes és el propici. Ara baixo.

El típic espectador de la Filmoteca de Catalunya.

El perquè d’un blog

Els diferents motius del perquè una persona decideix crear un blog de caràcter personal són:

Polítics. Fart d’anar a manifestacions i veure que res canvia? Ets un jove contestatari i ningú t’escolta? No pateixis; mitjançant el teu propi web podràs rebel·lar-te contra el sistema sense haver de moure un dit ni acabar detingut a comissaria. Com a revolucionari, ni de lluny arribaràs a l’alçada del Che Guevara, però tindràs els pares tranquils.

Creatius. Existeix la necessitat de satisfer un seguit de projectes i inquietuds, que d’altra banda no tindrien mai sortida dins del món cultural subvencionat. Sense corrompre a cap jurat ni rebre ajuda institucional, els artistes emergents no tenim més remei que esprémer de manera incògnita el nostre talent amagat. Un drama.

Científics. Concebuts per complaure un afany de coneixement sense límits, els blogs de divulgació temàtica no deixen de ser simples transcripcions dels apunts de la facultat. De les llacunes existents dins del temari, es pot percebre que l’autor del postulat es va quedar adormit a classe el dia del temari.

Exhibicionisme. Hi ha blocaires que no escatimen recursos alhora d’entrar en webs prohibides i publicar-ne el seu contingut. Ara bé, per no acabar sent un Julian Assange d’estar per casa, cal saber diferenciar entre penjar les preguntes de l’examen de Socials o sòlides evidències de conspiracions internacionals.

Confessions. Gràcies a la cobertura que proporciona l’anonimat, hom pot difondre allò que no gosaria explicar mai a ningú ni en mil vides. Vàlid per a revelar secrets prohibits, perversions extremes i sinistres pensaments. Alerta però en airejar les intimitats de la parella. Recorda que una relació es fonamenta tot moment en buscar motius per barallar-se i t’acabaran enxampant.

Fer amics. Sense cap mena de dubte, la manera idònia de malparlar dels demés i quedar bé al mateix temps. Ja pots escampar als quatre vents les morenes del veí i maleir els ossos del malnat del teu cunyat, que al quedar tot registrat i documentat, seràs per art de gràcia, immediatament perdonat.

N’hi ha que som molt donats a la broma fàcil.