Biblioteques

Us comento avui sis coses que la gent acostuma fer dins d’una biblioteca municipal.

Portar-hi criatures. I quan més malcriades i ploraneres siguin, millor. Salten, corren i xisclen el que volen, sense que cap responsable del centre els hi cridi l’atenció.  També els hi permeten fer soroll amb tota mena d’aparells electrònics, i aviat converteixen el temple del saber en un xiquiparc estrepitós.

Ampliar la nostra col·lecció. Els avisos de cortesia només serveixen per intimidar al personal. Ningú et posarà en busca i captura per ometre la devolució d’un préstec. Prou feina tenen els Mossos d’esquadra perseguint als lladres de coure, com per dedicar-se a buscar llibres “extraviats”.

Esperar una eternitat. Hi ha persones que prefereixen tardar mesos per a poder gaudir de franc de la darrera novetat literària, en comptes d’adquirir-lo immediatament a la botiga. La cua de reserves en aquests casos és tan llarga, que és fàcil morir-se abans. Ser lector compulsiu i garrepa al mateix temps, comporta un risc molt elevat.

Col·lapsar els ordinadors. Es disposa d’un servei  de connexió gratuïta a internet, ideat per a convertir l’aula d’estudis en un bulliciós locutori. El usuaris infesten la xarxa de virus i troyans, mentre que els marrecs xategen al seu aire sense cap mena de control parental. Els sistema de navegació aviat fa fallida i les webs triguen segles en obrir-se.

Tornar-se boig. El catàleg virtual està dissenyat per una ment perversa i maquiavèl·lica. Es necessita ser enginyer tècnic per entendre la classificació dels exemplars. Però si a sobre, afegim que hi ha qui deixa el que agafa on li dóna la gana,  doncs s’entén que la gent acabi desistint de la recerca. La falta d’hàbit en la lectura, comença aquí.

Llegir. Acció inusual practicada únicament pels jubilats que s’apropien dels diaris i els adolescents que fan veure que estudien. En qualsevol cas, cap d’ells és màrtir del silenci, parlen en veu alta, i ja m’agradaria a mi veure com obren la boca davant l’antic i estricte règim bibliotecari.

Xiuxiuejar en època d’exàmens, suposava la immediata expulsió del claustre.