Treballar

Si fa poc parlava sobre com actuar quan un és a l’atur, avui faré entrega sobre què significa reinserir-se al mercat laboral.

Mobbing empresarial. Quin home no ha fantasiat mai patir assetjament sexual per part de la seva sensual i provocativa directora? I les noies, potser cap de vosaltres ha desitjat mai assestar una contundent puntada de peu a l’entrecuix del vostre llefiscós encarregat? I és que en el fons, mascles i femelles, no som tan diferents.

Bona orientació. Per no semblar un llepaculs el primer dia de feina, convé situar-se immediatament dins del lloc de treball. Així que ignora les pautes i instruccions que rebràs del teu superior, i centrat en ubicar el més ràpid possible la màquina del cafè i un lloc on poder escapolir-se de la feina quan convingui.

Incorporació forçosa. Un s’ha d’acostumar a uns horaris, regles, exigències, etc. En definitiva, a tot allò que implica ser un treballador assalariat. És per això que hi ha qui opta per establir-se pel seu compte i ser el seu propi cap. L’avantatge és que ningú et podrà acomiadar. L’inconvenient, serà que no et mouràs del llit.

Nova identitat. En breu rebràs dels companys un simpàtic sobrenom relacionat amb algun defecte físic o una petita semblança amb algun personatge conegut. La falta de respecte anirà empitjorant i aviat començaran les bromes de mal gust. Talla en sec si no vols trobar-te un dia claus a les sabates, o una rata morta enmig de l’entrepà.

En boca de tots. Per uns dies seràs el centre d’atenció d’una petita comunitat de treballadors, i ja sigui per bé o malament, tothom parlarà de tu. Conforme passen els dies deixaràs de generar interès i s’oblidaran de la teva existència. I amb el temps, contractaran algun altre incompetent a qui poder denigrar i passaràs de criticat a criticador.

Disposes de marge d’error. Ja pots esborrar per error unes dades  de vital importància per a l’empresa o cremar la planta industrial sencera, que al ser el noi nou de l’oficina, ningú no t’ho tindrà en compte. Al contrari, depèn de com, fins i tot et riuran les gràcies.

A Vandellòs II, sempre donen segones oportunitats.
A Vandellòs II, sempre hi ha segones oportunitats.