Genèrics culpables

Existeixen una sèrie de recursos sintàctics, destinats a inculpar a un fenomen comú generalitzat, com pot ser per exemple la nostra manca de previsió o deixadesa. Us en classifico sis:

Canvi d’horari. Hi ha dos dies a l’any fets a mida per les persones impuntuals i ho aprofiten per actuar amb total impunitat. -Escolta, tu! Què no havíem quedat a les cinc a la plaça? Em tens dues hores aquí plantada, plovent i amb un fred del dimoni. I a sobre, ni et disculpes!! -Dona, és que avui és Santes Penques…

El trànsit. Genèric culpable bastant estès dins del món laboral i que resulta ser la coartada perfecte per arribar amb demora al lloc de treball. -Altre cop arribes tard, Martí!! -Ho sento senyor Ballvé. Ja sé que és divendres i gairebé l’hora de plegar. Però és que dilluns al matí la Ronda de dalt estava impracticable.

El temps. Abans d’embarcar-te en res que no sigui quedar-te a casa, cal consultar al nostre meteoròleg preferit per saber quin clima trobarem a l’exterior. -Com és que portes un trineu a la motxilla, Arnau? Què no saps que som en ple mes d’Agost i anem de vacances a Sevilla? -Nevarà. Ho ha dit en Tomàs Molina.

Futbol. Procediment aplicable quan no es sap gaire bé què contestar. -Convido als meus amics a bord del meu iot de luxe, els hi pago una mariscada i sortejo un viatge a Les Canàries. Com és que no ha vingut ningú doncs a la meva festa d’aniversari? Tan malament us caic? -Emmm…és que hi ha futbol.

Internet. Ja pot ser una animalada inversemblant allò que proclamem als quatre vents, que acompanyada de les paraules màgiques, la nostra petita mentida anirà a missa i ningú gosarà contradir-la. -Les sargantanes tenen la titola petita. Ho he llegit a internet!

La gent. Grup indeterminat de persones, de les qual per art de màgia ens en mantenim al marge, i que més aviat acostumen a molestar. -És que té nassos la gent; a la que cauen quatre gotes de merda, tothom es  posa d’acord en agafar el cotxe. I vinga cues!!

La gent és la polla.