Cinema català

Avui toca desacreditar les produccions que es fan a casa nostra. Així doncs, el cinema català és aquell que no aconseguirà mai guanyar un Oscar, si no és a base de repartir pernils.

Extensa filmografia. D’actors catalans n’hi ha molts, però a l’hora de veritat són només quatre cares conegudes les que es reparteixen el pastís. I com sempre són els mateixos, doncs serveix per jugar a endevinar en quina altra sèrie sortia cada intèrpret. Si més no, un joc en família entretingut.

Atrezzo casolà. Amb quatre mobles d’Ikea, algun quadre de natura morta i un gerani, s’aconsegueix un ambient familiar que recorda vagament al menjador de casa teva. En qualsevol moment creus veure al teu pare rondinant i  a ta mare portant un plat de macarrons cap a taula.

Sinopsi delictiva. És tan fidedigne el retrat del nostre temps el qual ens dóna a conèixer, que sempre hi ha algun personatge a la presó o immers en un programa de rehabilitació social. L’error és que per ser fidels del tot, la baixa delinqüència no acostuma a acreditar un nivell D de català, precisament.

Cinema de proximitat.  Alguns dramaturgs representen sempre el paper del dolent de la pel·lícula. I això tan simple que en un altre lloc no tindria cap altra conseqüència,  aquí, al ser la cosa més nostrada, corren el perill de que algun pertorbat els atonyini pel carrer per ser uns malparits.

Políticament correcte. Qualsevol producte que desitgi triomfar al nostre país, necessita de mecenatge i subvencions. I això significa que si el que es pretén és fer una dura crítica contra l’establishment corporatiu, el resultat final quedarà tan difuminat i inofensiu que semblarà un capítol de Les tres bessones.

Ficció que no supera la realitat.  Sens dubte l’avantatge dels guionistes. Les històries que s’expliquen són tan reals i contemporànies, que resulta fàcil posar-se a la pell dels protagonistes i crear un vincle empàtic evident. No s’esforcen gaire construint els arguments i treuen les idees veient el Telenotícies Vespre.

Ramon Pellicer, el veritable artífex del cinema català.