Atur

Enumero avui sis maneres de fer més suportable, la difícil situació d’estar desocupat.

Temps lliure. El somni de qualsevol treballador en actiu. D’ara endavant disposes de vint-i-quatre hores al dia per a dedicar-se a fer coses veritablement interessants. Com per exemple, actualitzar el bloc cada cinc minuts, aixecar-se a les tantes del matí o viure la vida contemplant les musaranyes.

Al corrent de tot. Com dia sí i dia també hi ha el deure moral de repassar les ofertes laborals que surten als diaris, doncs un pot donar un cop d’ull a la resta de notícies i estar assabentat del que succeeix a l’altra punta del planeta. Això, o anar directament a la secció relax; ja que al cap i a la fi, si ets un home, és on finalment aniràs a parar.

Sense obligacions. Ets l’amo i senyor del teu temps i no has d’aguantar a cap capatàs torracollons atabalant-te amb imbecil·litats. Fas les teva rutina plàcidament i únicament tu marques les pautes del rellotge. Bé, tu i el propietari del bar on d’ara endavant et deixes caure, per poder suportar llargues jornades d’inactivitat total.

Prosperar. Existeix qui capitalitza l’atur per a donar-se d’alta com autònom. Pobres il·lusos, igual pretenen així engegar un negoci. Desconeixen que la clau de l’èxit és fer feines d’amagat mentre dura la prestació. Del benefici que se’n treu, dóna per a subornar a l’inspector de treball i comprar-se un descapotable.

Noves coneixences. Entre trucades, missatges i entrevistes personals, la teva vida social augmenta de manera escandalosa. Aviat satures l’agenda del mòbil i no dones l’abast per atendre tanta demanda. Fins i tot et planteges de contractar un secretari personal per facilitar-te la part administrativa.

Els sopars d’empresa són una passada. En dates nadalenques i de celebracions, les garanties d’acabar follant en una festa de més de quatre milions de persones subsidiàries, totes elles descontrolades i en un estat etílic considerable, estan assegurades.

Un grup d’aturats a la sortida de l’after.