Restaurants Poligonals

Faig avui referència a les cafeteries/restaurants situats a les afores de les nostres ciutats, i al públic que acostuma a freqüentar-los.

Adolescents. Aquesta mena d’espais tenen un cert aire USA teenager. Amb colors cremosos a la decoració, seients oposats  i quadres de la Coca-Cola per totes bandes, un té la sensació de trobar-se a Oklahoma o Wisconsin. En John Travolta i l’Olivia Newton-John es sentirien com a casa.

Grups. Degut a que són locals d’oci força coneguts, es celebren habitualment sopars d’aniversari i comiats de solter on es fa bastant l’imbècil. També són el punt neuràlgic de trobades d’internet i gent sense parella, on si no t’agrada el que s’hi cou, sempre pots provar sort a la taula del costat.

Ganduls. Amb l’aparcament just a quatre passes, són els snack-bars ideals per a persones a qui no els agrada caminar. I si a això li afegim un menú a la carta a base d’hamburgueses i grasses saturades, doncs ja tenim els ingredients necessaris per a lamentar-nos quan s’apropi l’estiu.

Walking Dead. A primeres hores del matí, serveixen cafès i pastes del dia anterior. Un gest altruista de primers auxilis destinat a qui ha passat la nit a la discoteca del costat. Gent que sovint es troba en un estat deplorable i no està al cas de rebre el canvi. I és aquí on rau la clau del negoci.

Fauna autòctona. Recordem que ens trobem dins d’un espai natural protegit per a drogoaddictes i camells. I encara que les zones limítrofes urbanes ja no són el que eren, encara hi sobreviuen espècimens aïllats que s’apropen a l’àrea comercial per alimentar-se.

Cambrers. Són molts, gairebé un exèrcit, i un pot arribar a pensar que formen part de la selecta clientela. Però si ens hi fixem bé, veure’m que porten camises uniformades i els podrem distingir de la resta de consumidors. El fet de que no et facin cas quan els crides també ajuda a diferenciar-los.

Per captar l’atenció d’un servei tan estirat, calen més que bones maneres.