Biblioteques

Us comento avui sis coses que la gent acostuma fer dins d’una biblioteca pública.

Portar-hi criatures. I quan més ploraneres i malcriades siguin, millor. Corren, salten i criden el que volen, sense que cap responsable del centre els hi cridi l’atenció. Amb tres o quatre com aquestes, aviat converteixen un temple del saber en un xiquiparc estrepitós.

Ampliar la nostra pròpia col·lecció. Un cop t’has tret el carnet de soci, et faltaran estanteries. Els avisos de cortesia per tardança en la devolució d’un préstec, només serveixen per intimidar i acollonir al personal. Ningú et posarà en busca i captura. Prou feina tenen els Mossos d’esquadra perseguint als lladres de coure, com per posar-se a buscar llibres “extraviats”.

Espolsar-se les teranyines. Hi ha persones que prefereixen esperar una eternitat per poder gaudir de la darrera novetat literària, en comptes d’adquirir-lo immediatament a la botiga. La cua de reserves en aquests casos és tan llarga, que és fàcil morir-se abans. En segons quins casos, ser garrepa comporta un preu molt elevat.

Toquejar aparells electrònics. Ja sigui mitjançant el telèfon mòbil o l’ordinador portàtil, la qüestió és fer soroll i molestar a la resta d’usuaris. També està disponible un accés de connexió gratuïta a internet, pensat per convertir la sala d’estudis en un  locutori.

Tornar-se boig. El catàleg virtual està dissenyat per una ment maquiavèl·lica. Es necessita ser matemàtic per entendre com estan classificats els exemplars. Però si a sobre, li afegim que hi ha qui deixa el que agafa on li dóna la gana,  doncs s’entén que un acabi desistint de la recerca. La falta d’hàbit en la lectura, comença aquí.

Llegir. Acció inusual practicada solament pels iaios que s’apropien dels diaris i  pels adolescents que fan veure que estudien. En qualsevol cas, cap d’ells és màrtir del silenci i  ja m’agradaria a mi sentir-los obrir la boca davant l’antic i estricte règim bibliotecari.

Xiuxiuejar en època d’exàmens suposava la immediata expulsió del claustre.