Treballar

Avui us parlaré sobre què significa reinserir-se al mercat laboral. Entrega que complementa la ja exposada fa uns mesos.

Mobbing empresarial. Quin home no ha fantasiat mai patir assetjament sexual per part de la seva sensual i provocativa directora? I les noies, potser cap de vosaltres ha desitjat mai assestar una contundent puntada de peu a l’entrecuix d’algun encarregat llefiscós? I és que en el fons, mascles i femelles, no som tan diferents.

Bona orientació. Per no semblar un llepaculs el primer dia de feina, convé situar-se immediatament dins del lloc de treball. Així que ignora les pautes i instruccions que rebràs del teu superior, i centrat en ubicar el més ràpid possible la màquina del cafè i un lloc on poder escapolir-se de la feina quan convingui.

Àrdua incorporació. Un s’ha d’acostumar a un horari, ordres, obligacions, etc. En definitiva, a tot allò que implica ser un treballador assalariat. És per això que hi ha qui opta per establir-se en règim autònom. L’avantatge és que seràs el teu propi cap i ningú et podrà acomiadar. L’inconvenient, que també ho seran els maldecaps i no guanyaràs ni per comprar aspirines.

Nova identitat. En breu rebràs dels companys un simpàtic sobrenom relacionat amb algun defecte físic o alguna petita semblança amb algun famós conegut. Més et val posar-te a lloc  i anomenar-los a tots ells pel nom del porc, o la falta de respecte anirà empitjorant i aviat començaran les bromes de mal gust; tipus deixar-te una rata morta dins les sabates.

En boca de tothom. Per uns dies seràs el centre d’atenció d’una petita comunitat de treballadors i ja sigui per bé o malament tots parlaran de tu. Conforme passin els dies deixaràs de generar interès i s’oblidaran de tu. Amb el temps, contractaran algun altre incompetent a qui poder criticar.

Disposes de marge d’error. Ja pots esborrar per error unes dades  de vital importància per l’empresa o cremar la planta industrial sencera, que ets el nou de l’oficina i per aquesta vegada ningú no t’ho tindrà en compte. Al contrari; depèn com, fins i tot et riuran les gràcies.

A Vandellòs II, sempre donen segones oportunitats.
A Vandellòs II, sempre donen segones oportunitats.