Genèrics culpables

Existeixen una sèrie de recursos sintàctics destinats a inculpar a un fenomen comú generalitzat, de la nostra manca de previsió, deixadesa o mala bava. De moment, us en classifico sis:

Canvi d’horari. Hi ha dos dies a l’any fets a mida per les persones impuntuals i ho aprofiten per actuar amb total impunitat. -Escolta tu, què no havíem quedat a les cinc a la plaça? Em tens dues hores aquí plantada, plovent i amb un fred del dimoni. I a sobre, ni et disculpes!! -Dona, és que avui és Santes Penques…

El trànsit. Genèric culpable bastant estès dins del món laboral i que resulta ser la coartada perfecte per arribar amb demora a la feina. -Altre cop arribes tard Martí!! -Ho sento senyor Ballvé. Ja sé que és divendres i gairebé l’hora de plegar, però és que dilluns al matí la Ronda de dalt estava impracticable.

El temps. Abans d’embarcar-te en res que no sigui quedar-te a casa, cal consultar al nostre meteoròleg preferit per saber quina és la predicció. -Com és que portes un trineu a la motxilla, Arnau? Què no saps que som en ple mes d’Agost i anem de vacances a Sevilla? -Nevarà. Ho ha dit en Tomàs Molina.

Futbol. Procediment aplicable quan no se sap gaire bé que contestar. -Convido als meus amics a bord del meu iot de luxe, els hi pago una mariscada i a més a més sortejo un descapotable . Com és que no ha vingut ningú doncs a la meva festa d’aniversari? -Emmm…és que hi ha futbol.

Internet. Ja pot ser una animalada d’allò més grossa allò que proclamem als quatre vents, que acompanyada de les paraules màgiques la nostra petita mentida anirà a missa i ningú gosarà contradir-la. -Les sargantanes tenen la titola petita. Ho he llegit a internet!

La gent. Grup indeterminat de persones, de les qual per art de màgia ens mantenim al marge, i que més aviat acostumen a molestar. -És que té nassos la gent; a la que cauen quatre gotes de no res, tothom es  posa d’acord en agafar el cotxe i vinga cues!!

Digues que sí, la gent és la polla.
La gent és la polla.