Triangle d’amistats

No sé ben bé el perquè, però quan un es troba amb un amic que fa temps que no veu i amb el qual es comparteix una amistat comuna, una de les primeres coses que aquest farà serà preguntar-te per ella.

-Ei hola Joeeel… quan de temps sense veure’ns!! Com va tot? Què en saps alguna cosa d’en Narcís?
-Ei hola Antoniii… doncs crec que va deixar empresarials, pateix ansietat per separació i compleix condemna per atracar una farmàcia.
– Ostres, vaja…

Doncs suposo que de la mateixa manera que quan aquestes dues amistats es retroben, el primer que faran serà també interessar-se per tu.

-Home, hola Narcís. M’han dit que estàs passant per mals moments.
-No, que va. Em va tot de meravelles, Antoni. Treballo en el departament i+d d’una empresa en expansió, m’he refet d’un petit problema amb la llei i m’he comprat un pis amb la Mireia. Per cert, què en saps alguna cosa d’en Joel?
-Errr…doncs no… el vaig veure l’altre dia i em va parlar de tu, però no se’m va ocórrer preguntar…
-Ah si? I què et va explicar?

I en aquest cas, més et val no ser tu el tercer en discòrdia, perquè quedaràs com un alarmista mentider i a sobre et voldran partir la cara per difamador.

-Ei Joel fill de puta!! A veure què collons m’ha dit l’Antoni que vas dient de mi!!
-…??… com dius Narcís?

Un equilàter real com la vida mateixa.
Un equilàter real com la vida mateixa.