Microestats

Els microestats, són aquells països dels quals la gent en fa mofa perquè n’obvien la seva existència. A continuació, faig un breu incís que diu molt sobre qui s’hauria de riure de qui:

Sol i platja. Ja sigui al Tròpic de Càncer, a les Sheychelles o al mig de l’Oceà Pacífic, viuen envoltats de selves verges i de recursos mediambientals. A dures penes contaminats, gaudeixen d’un clima paradisíac enmig d’un entorn privilegiat. Un ecosistema semblant al del Baix Llobregat, vaja.

Reconeixement internacional. La majoria són antigues colònies europees que amb el pas del temps s’han convertit en illots-estat dotats d’un exemplar sistema governamental. Amb més drets i major autonomia que Escòcia, el Quebec, i per descomptat que Catalunya, no es precipiten a cavar la seva pròpia tomba.

Reinventar-se o morir. Sorgides del no res o a conseqüència d’un canvi polític inesperat, aquestes petites nacions es veuen sovint obligades a compondre un himne i dissenyar una bandera que les identifiqui. També acostumen a crear un entramat fiscal destinat a blanquejar el diner negre de les grans fortunes mundials, que els fa viure com uns maharajàs.

Són invisibles. Gràcies a la minúscula porció de terra que ocupen, amb prou feines surten als mapes i tenen una posició estratègica irrellevant. En un món globalitzat marcat per les guerres i els conflictes, són territoris neutrals que passen del tot desapercebuts per la resta de països occidentals. Estar a les antípodes i que llençar-lis un roc amb catapulta sigui complicat, també ajuda.

Espai vital. Entre indígenes, colons i algun viatger accidental, són quatre faves mal contades. Desconeixen l’estrès que comporten les aglomeracions i el creixement demogràfic desmesurat els hi sona a extraterrestre. Tampoc saben res del transport públic massificat, cosa que està molt bé, però que els impedeix dedicar-se a robar carteres.

L’important és participar. Durant les Olimpíades, les delegacions no reben pressions del seu comitè per tal d’aconseguir un lloc al pòdium i el major nombre de medalles possible. Els atletes gaudeixen del moment, es dediquen a fer turisme i els importa un be negre acabar en primera o darrera posició.

Dos atletes després dels JJOO, un cop tornada la normalitat.
Dos esportistes un cop finalitzats els JJOO.