Independència; el negatiu (primera part)

Benvolguts lectors, ha arribat el moment de fer una reflexió interna i anomenar sis coses dolentes (si més no qüestionables), del que significa ser independentista.

Vivim sota pressió. Catalunya té una història mil·lenària i ens veiem obligats a memoritzar noms i dades com si fóssim enciclopèdies. I tot això amb l’afegit de que sempre hi haurà algun malnat disposat a deixar-nos en evidència a la mínima ocasió: “-… i escolta Josep Lluís, n’estàs segur de que Ramon Berenguer III era porter del Sabadell?”

Patim fortes crisis d’identitat. Pot arrelar el sentiment nacional si  ets seguidor de l’Espanyol o t’has apuntat a un curs de ballar sevillanes? Som persones bipolars, que en comptes de mítings i manifestacions, el que acostumem a omplir és la consulta del psicoanalista.

Som rebels per naturalesa. A la feina, a casa o a l’escola, mostrem sempre la nostra disconformitat davant les injustícies: -Joaquim, fillet, per què no t’apropes un moment al forn de la cantonada i compres una barra de pa? Té, un bitllet de cent euros i queda’t el canvi. -No em dóna la gana; explotadora !!

Els moments d’exaltació patriòtica són un nyap. A excepció de dies puntuals on deixem anar els nostres instints més primitius, no tenim gaires oportunitats per a festejar res. Només podem aspirar a ser campions mundials d’esports minoritaris o vencedors del torneig de botifarra al casal del poble.  

Parlem de manera estranya. Fem front comú davant dels atacs a la llengua, però quan enraonem entre nosaltres ho fem destrossant l’idioma i seguint sempre la mateixa cantarella sil·làbica: -Has, has-vist, has-vist-al-Ma-ri-à? -Fa, fa-molt, fa-molt-que-no-en-sé-res. Deu, deu-es, deu-es -tar-es-tu-diant.

A vegades estem una mica fora de lloc. -Vinc del funeral del meu pare, he xafat el cotxe nou de trinca i m’han diagnosticat una arítmia de cavall -No et queixis noi: Catalunya pateix l’espoli fiscal, tenim un Estatut retallat i a sobre ens neguen el dret a decidir.

Si ja érem uns pesats en el tema, ara podem arribar a ser insuportables. (Exemples 5 i 6 a la vegada)
Si ja érem uns pesats en el tema, ara podem arribar a ser insuportables. (Exemples 5 i 6 a la vegada)