Cinema d’autor

El cinema d’autor o independent és aquell que un no aniria a veure mai per pròpia convicció. També és ideal per veure si estàs a l’atur o t’acaba de deixar la parella. Aquests són els requisits de Lynch, Loach i companyia:

L’argument no és per llançar coets. Normalment la trama es basa en documentar un fet o una situació injusta, o per retratar les fatalitats d’uns personatges marcats per un passat dramàtic. Desgraciats a més no poder, deambulen com fantasmes pel present i aconsegueixen amargar-te la tarda. Per convidar-los a la teva festa d’aniversari, vaja.

El guionista ha de saber del que parla. Per començar no pots fer denúncia social si vius a la Bonanova, cobres una nòmina de dos mil euros i uns pares que t’avalen la hipoteca. Per molta dedicació que posis de part teva i per molt de temps que inverteixis, no te’n sortiràs. Per fer cinema d’autor, has de ser un pringat.

Els possible escenaris són tres. Un suburbi londinenc on el més probable és sortir-ne esquarterat, una ciutat de l’Europa post-comunista amb un elevat índex de suïcidis, o una illa perduda al cul del món en la qual s’avorreixen fins les tortugues. Segur que a l’oficina de turisme de les zones afectades estaran encantats amb la propaganda que els hi fas.

El públic no ha de ser gaire intel·ligent. Contràriament al que la gent es pensa, si memoritzes els noms de tres o quatre directors ja pots considerar-te un expert il·lustrat en la matèria. Després només caldrà que et deixes caure de tant en tant pel Verdi a fer la migdiada i ja podràs començar a fanfarronejar davant les teves amistats bohèmies.

Recorda dur les ulleres de llegir. Importantíssim; el cinema independent s’ha de veure sempre en versió original. Ja pots ser en una llengua morta, en mongòlic o en finès, que d’aprendre idiomes no te n’escapes. I si a sobre hi ha poca sincronització entre subtítols, ja tens l’excusa perfecte per no entendre res del que acabes de veure.

Tria bé els acompanyants. -Escolta David, que tens plans per aquest vespre? Fan un cicle de pel·lícules mudes bielorusses que sembla interessant. –Ah, doncs perfecte. Tinc el pare hospitalitzat i el gos se’m acaba de morir de tuberculosi, així  que l’ambient que em proposes és el propici. Ara baixo.

El típic espectador de la Filmoteca de Catalunya.
El típic espectador de la Filmoteca de Catalunya.