El perquè d’un blog

Els diferents motius perquè una persona decideix crear un blog personal són:

Polítics. Fart d’anar a manifestacions i veure que res canvia? Ets un jove revolucionari i ningú t’escolta? No pateixis, mitjançant el teu propi web podràs rebel·lar-te contra el sistema sense haver de destrossar el mobiliari urbà ni acabar la nit detingut a comissaria. Ni de lluny arribaràs a l’alçada del Che Guevara, però tindràs els pares tranquils.

Talent amagat.  Existeix la necessitat de satisfer un seguit de projectes i inquietuds, que d’altra banda no tindrien mai sortida dins del món cultural subvencionat. Sense corrompre a cap jurat ni rebre cap ajuda institucional, aquests artistes emergents no tenen més remei que esprémer al màxim el seu potencial creatiu. Un drama.

Divulgació científica. Concebuts per satisfer un afany de coneixement sense límits, no deixen de ser simples transcripcions dels apunts de la facultat. De les llacunes existents dins del temari, es pot percebre que l’autor de l’article aquell dia s’havia quedat dormit a classe per avorriment.

Exhibicionisme. Donar-se a conèixer mitjançant allò que escrius està molt bé. Per això hi ha blocaires que no escatimen recursos alhora d’entrar en segons quines webs prohibides. Ara bé, per raons òbvies de seguretat, cal diferenciar entre publicar les preguntes d’un examen de la Universitat o sortir en portada al Telenotícies.

Vivències. Gràcies a la cobertura que proporciona l’anonimat, hom pot explicar tot allò que no gosaria mai explicar a ningú ni en mil vides. Vàlid per escriure sobre tabús sexuals i tota mena de secrets inconfessables. Molt de compte al parlar sobre la novia; recorda que dedica gran part del seu temps a buscar coses teves per tirar-te-les en cara i t’acabarà enxampant.

Fer amics. Sense cap mena de dubte, la manera idònia per parlar malament dels demés i quedar bé al mateix temps. M’has punxat les rodes del cotxe i m’has deixat un gat mort al calaix de l’oficina. Has esbombat als quatre vents les meves morenes i te’m vas tirar la dona durant la meva convalescència a l’hospital. Però com que ho has explicat tot al teu blog,  et perdono.

N’hi ha que som molt donats a la broma fàcil